Vilafamés

Vila moderna i dinàmica, Vilafamés no sols ha sabut conservar el seu folklore i tradicions festives i gastronòmiques, sinó que ha potenciat la seua riquesa patrimonial i l’enorme valor ecològic local.

Passat mil·lenari

Les restes neandertals i ibèriques ens confirmen el passat mil·lenari de les terres de Vilafamés, la vila  és d’origen islàmic, conquerida per Jaume I en 1233. Al llarg de la seua història ha pertangut a l’Ordre de Sant Joan de l’Hospital i en 1319 va passar a l’Ordre de Montesa. El castell, d’origen àrab, va patir importants destrosses en l’època carlista, quan la vila va representar el paper de plaça forta que ha tingut al llarg de la seua història.

Ruta històrico-artística

El recorregut turístic per la vila l’iniciem en la plaça de la Font, des d’on ascendirem cap al sector medieval. Pel camí, observarem les restes de les muralles medievals així com les residències modernistes del segle XIX, abans de detindre’ns a contemplar un capritx de la naturalesa: la Roca Grossa. Es tracta d’una impressionant mole, situada als peus de l’església parroquial de l’Assumpció. L´esglesia Parroquial compta amb reformes que arriben al segle XIX, el temple posseïx una interessant planta.

En el seu interior guarda belles pintures al fresc de Joaquín Oliet i un sòcol ceràmic de l’Alcora del segle XVIII. Cal ressaltar també el bell òrgan barroc del mateix segle. En la plaça de l’Ajuntament trobem la casa consistorial que guarda proporcions renaixentistes.

De la mateixa manera, és de visita obligada el palau del Batlle, antiga residència de l’administrador real i del representant de l’Ordre de Montesa. En l’actualitat és la seu del Museu d’Art Contemporani Vicente Aguilera Cerni en el que es donen cita les obres d’uns 400 artistes de la talla de Miró, Chillida, Canogar, Josep Renau, Equip Crònica o Genovés, entre altres. Imponent, ens espera el Castell d’origen àrab i des d´ell, contemplarem una bella estampa de Vilafamés i la seua plana amb el Penyagolosa al fons. Altres llocs d’interès són l’església gòtica de la Sang i l’ermita de Sant Miquel (segle XIX) . La primera és d’origen medieval i va ser ampliada en el segle XVII. Construïda damunt d’ un aljub àrab, destaquen en el seu interior la cripta i la decoració del presbiteri de la capella de Santa Bàrbara.

L’ermita de Sant Miquel que venera el patró, en canvi, la va construir el consistori municipal en 1640 i es tracta d’una construcció d’àmplia fatxada amb finestres i espaiosos porxes amb arcades.

Les Piques, Bolimini i el Clot

A tres quilòmetres de la localitat arribem a la font de Les Piques  què la que brolla un cabal que cau en cascada a set piles. L’aigua té propietats diürètiques. També als afores de Vilafamés trobem la cova del Bolimini, que var refugi per a gran part de la població a la Guerra Civil. Respecte al Clot, és una cavitat de planta circular que ocupa una superfície de 1.300 metres-quadrats, amb una profunditat entre 8 i 16 metres. Està situada a la vessant d’una muntanya i dista del municipi entre tres i quatre quilòmetres.

 “Les festes del bou”

Les festes patronals de Vilafamés es celebren en ple mes d’agost i entre els actes,  adquirixen especial rellevància els bous de carrer, destacant com a acte peculiar la Serenata al Bou.